Segueretat ciutadana

in

Introducció
Els temes relatius a la seguretat són temes molt sensibles a Ciutat Vella. Malgrat que Barcelona, analitzant les dades,  no és una ciutat insegura la percepció ciutadana dista de ser aquesta. Seguint una tendència generalitzada, proliferen els discursos que atien les pors de la població.
Es tracta de discursos criminalitzadors on determinats col·lectius són progressivament construïts com a marginals i delinqüents i sobre ells es tracta de fer recaure totes les responsabilitats dels conflictes presents a la Ciutat. Treballadores sexuals, okupes, pobres, immigrats, són així objecte de les polítiques denominades de “tolerància cero”. Aquestes maniobres desvien l’atenció de les causes reals d’inseguretat: la crisi, la feblesa dels serveis i de les prestacions socials, el mobbing i l’especulació, la pobresa, el racisme o la violència masclista… cercant “caps de turc” que són assenyalats, tant per l’opinió pública com pels mateixos gestors i legisladors. Una bona prova d’això van ser les “Ordenances del Civisme” de Barcelona. Unes ordenances que a dos anys de la seva implementació s’han mostrat ineficaces per a fer front als problemes i incomoditats que pateixen veïns i veïnes de Ciutat Vella i en canvi han servit per a perseguir els col·lectius més vulnerables.
Aquests discursos criminalitzadors justifiquen maniobres de segregació, mides sancionadores i de control de dubtosa legalitat, el retall dels drets individuals, en una espiral que accentua les desigualtats socials i mostra permanentment la seva ineficàcia per acabar amb els problemes que pretén abordar.
Enfront d’aquestes situacions hi ha la tensió entre una ciutadania que manté encara la sensibilitat adquirida en la lluita per les llibertats i sectors que aborden aquestes problemàtiques des de l’òptica del NIMBY proposant simplement que els col·lectius visibilitzats com a “problemàtics” desapareguin del seu entorn pròxim.
Cal fer un anàlisi més detallat de les causes de la criminalitat a Ciutat Vella, en una primera mirada podem identificar almenys tres grans grups de causes: una que té a veure amb les condicions d’exclusió social cronificada, una segona que té a veure amb furts vinculats a la presència massiva de turistes i una tercera que relacionaríem amb operacions financeres legals (especulació immobiliaria, mobbing…) i il·legals com la presència de grups mafiosos que intervenen en el mercat amb maniobres de blanqueig de diners, tracta de persones….
PROPOSTES

  1. Retirada de “l’Ordenança del Civisme” i inici de un procés participatiu de debat entorn els usos de l’espai públic.
  2. Incorporar les entitats veïnals i altres entitats del territori a les taules de seguretat del districte i establir eixos de prevenció de les problemàtiques de cada territori.
  3. Restituir a la Guardia Urbana la gestió del 092  i establir criteri d’eficiència en el servei.
  4. Promoure la presència de la guàrdia urbana com a policia de proximitat amb tasques de control del trànsit, de l’ocupació de l’espai públic per vehicles de dues rodes, sorolls i detecció, prevenció i intervenció en conflictes, així com d’assistència primària.
  5. Transformar els efectius dels antiavalots de la GU en aquesta línia.
  6. Apostar per la mediació comunitària i els educadors i educadores de carrer per la resolució de conflictes en l’espai públic, lligats a problemes de convivència.
  7. Donar formació específica a la guàrdia urbana i mossos d’esquadra per a la detecció i documentació de delictes com l’assetjament  immobiliari.
  8. Donar formació als cossos policials en torn l’abordatge de fenòmens com el treball sexual, la immigració, el consum de tòxics… presents a Ciutat Vella.
  9. Reduir i limitar la videovigilància, així com acomplir tot el previst legalment en el marc de la Llei de Videovigilància de Catalunya. Acompliment estricte de la Llei de Protecció de Dades.
  10. Defugir la inclusió de la dissidència política i els moviments socials alternatius com una mera qüestió d’ordre públic i retorn al garantisme en matèria de participació política, protestes al carrer i dret de manifestació.