Espai Públic

Introducció:
L’espai públic és molt més que un espai intersticial entre edificis. És l’escenari principal de la vida a la ciutat i en tant que tal està sotmès a múltiples tensions. Tensions que tenen a veure d’una banda amb els usos que diversos col·lectius fan d’aquest espai en els diversos moments del dia i de la nit, de vegades amb l’intent de tenir-ne el monopoli, però tensions també determinades per una creixent privatització d’aquest espai per part del sector hostaler fonamentalment.

És també escenari de les contradiccions que afecten la societat en cada etapa, dels nous i vells usos del temps, de la pobresa i de l’exclusió social. Quan les persones es veuen excloses del mercat de treball o perden el seu habitatge, el carrer i les places es transformen en els seus espais d’estada. Aquest és un procés que no es nou i que està començant a retornar amb força a Ciutat Vella. Per aquells col·lectius que es veuen abocats a activitats econòmiques no reglades o de supervivència (treballadores sexuals, venda ambulant…) l’espai públic esdevé el darrer lloc en que aquestes es poden dur a terme, sovint entrant en competència o en conflicte amb altres col·lectius.

Aquest espai públic, junt amb el patrimoni, defineix la personalitat d’un barri. Recull i dóna continuïtat a la seva història, està carregat de valors simbòlics que permeten a les persones no únicament circular per ell sinó també viure’l. Això a condició que l’ urbanisme que es practica no sigui despersonalitzador, uniformitzador o que l’espai públic esdevingui, per raons diverses, un espai hostil o insegur.

L’espai públic és fonamentalment dinàmic, ni en el seu disseny inicial ni en la seva ordenació es pot preveure de forma estàtica un ús permanent per part de un o més col·lectius i amb una única finalitat. L’espai és apropiat i reinventat a cada moment per les persones que l’ocupen i les que hi transiten. Es tracta en definitiva de un espai complex que no pot ser abordat amb normatives que el rigidifiquin sinó amb mecanismes que incentivin el diàleg i la negociació i que han d’anar íntimament vinculades amb canvis estructurals. De lo contrari les persones en situació de pobresa i d’exclusió es criminalitzen i es veuen abocades a ocupar espais cada cop més marginals i intersticials.

Propostes

• Donar un valor simbòlic als espais revisant de forma participativa el nomenclàtor de Ciutat Vella. Retirar els noms de negrers (Pça. Antonio López) introduir noms de dones que han estat significatives a CV o bé dels oficis de dones, al nomenclàtor i de forma especial reanomenar l’espai del Forat de la Vergonya –Pou de la Figuera- com a Plaça de les Lluites Veïnals, aprofitant el 40 aniversari de les Associacions de Veïns i Veïnes i en reconeixement a les persones que han fet possible que avui aquest espai no sigui un parking.
• Moratòria a totes les llicències de terrasses que ocupen l’espai públic.

   

• Incrementar els programes socials de suport a persones sense sostre. Aquests hauran d’estar vinculats a polítiques de suport per a mantenir l’habitatge i de creació d’habitatge social de lloguer.
   
• Reobrir espais especialitzats per a l’exercici autònom del treball sexual en règim de gestió cooperativa.
   
• Incrementar els programes d’educadores i educadors de carrer però dotant-los d’eines suficients per tal de dur a terme la seva tasca.
   
• Obertura dels espais de les escoles en horaris de cap de setmana per tal d’afavorir la pràctica esportiva de persones de totes les franges d’edat.

   

• Dotar de la il·luminació adequada els espais, de forma especial aquells itineraris que freqüenten fonamentalment dones en tant que més sensibles a la por a les possibles agressions afavorides pels espais foscos.
   
• Preservar l’espai de les voreres lliure d’obstacles i promoure els desplaçaments a peu com els més sostenibles.