Què és la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella?

En les darreres dècades, el moviment veïnal ha hagut d’adaptar el seu paper a la ciutat de Barcelona, tant pel que fa al model organitzatiu, com als nous continguts que se li han plantejat. Malgrat que aquests canvis no han estat gens fàcils, eren imprescindibles per tal de fer front a les noves situacions i problemàtiques que la ciutat i els barris pateixen. Moltes entitats veïnals han perdut pes específic als barris per la seva incapacitat a l’hora d’assumir aquests nous reptes, tant des d’un punt de vista temàtic com organitzatiu.

Les noves tecnologies, el creixent fenomen de la immigració o la sostenibilitat ambiental comparteixen ara l’agenda temàtica amb els temes “clàssics” del moviment veïnal, com l’especulació, els serveis i equipaments públics, l’habitatge i, en el cas específic de Barcelona, l’emergent debat ciutadà sobre els efectes positius i negatius del turisme.

La realitat del moviment veïnal, després del període de transició democràtica, ha provocat en molts casos una tendència a incorporar la prestació de serveis en la seva activitat i a perdre pes polític amb relació als veïns i veïnes del territori. Tot això, a canvi d’una supervivència a la baixa en clau “d’actor urbà” amb més o menys incidència en la interlocució amb l’administració o el poder local. A aquests fenòmens hi hem d’afegir el sorgiment de noves formes organitzatives que, partint de temàtiques concretes i amb una estructura molt més flexible –horitzontal i de treball en xarxa–, han sabut connectar millor amb les noves generacions nascudes en democràcia, que es troben lluny d’estar despolititzades però que defugen les estructures feixugues amb dinàmiques i inèrcies sovint massa jerarquitzades. D’aquesta manera, s’han territorialitzat diferents col·lectius que han format assemblees de barri, han creat cooperatives de consum, han okupat espais per convertir-los en habitatges o centres socials, etc. Aquests col·lectius, malgrat que treballen en xarxa, no deixen de tenir el barri com el seu àmbit principal de referència.

Aquesta dualitat de models sovint ha experimentat dificultats de coexistència en els barris. Tot i això, a través del coneixement mutu i la voluntat d’entesa s’ha aconseguit desenvolupar formes coordinades de treball.

Malgrat les diferències en l’evolució i la composició dels diferents barris de Barcelona, la posició central de Ciutat Vella dins el sistema urbà barceloní fa que els seus veïns i veïnes comparteixin una sèrie de problemàtiques i reptes. Els efectes de la profunda transformació urbanística, la pressió turística, l’increment de persones nouvingudes establertes als nostres barris, l’estat d’edificis i habitatges, la transformació del teixit comercial, etc. són elements comuns del Districte de Ciutat Vella. Així, doncs, ens trobem davant d’un moviment veïnal i social que, malgrat que conviu en una mateixa realitat i experimenta uns reptes compartits, es troba fragmentat. De vegades, l’atomització de les actuacions d’aquest conjunt de col·lectius i associacions, i la diferència en les formes d’organització i estratègies d’acció han repercutit de manera negativa en l’efectivitat a l’hora d’abordar objectius coincidents enfront de les polítiques públiques.

És en aquest context on sorgeix la iniciativa d’organitzar una trobada entre entitats veïnals i socials que comparteixen la seva feina en l’àmbit territorial del Districte de Ciutat Vella. Impulsada per la FAVB, aquesta iniciativa autogestionada i independent de les administracions públiques té com a objectiu l’optimització dels recursos i coneixements de les diferents organitzacions a través de diferents formes d’articulació i de treball en xarxa. Es tracta d’una xarxa amb voluntat de consolidar-se en el temps com una eina d’intercanvi de coneixements, i d’enfortiment del paper polític per tal d’esdevenir interlocutora de l’Administració.

Aquesta Xarxa, per tant, pretén superar les diferències entre totes aquestes entitats pel que fa a les estratègies d’acció i cercar els punts de convergència. Es tractaria d’un espai on aquest intercanvi de coneixements i experiències sigui el fil conductor per trobar eines comunes d’enfortiment.